Reportatge vs. crònica

En el conjunt dels gèneres periodístics, trobem el gènere interpretatiu: consisteix en transportar al lector al lloc dels fets, és a dir, informa i alhora interpreta la realitat que descriu. Però, què és interpretar? No limitar-se al fet informatiu, sinó proporcionar a l'audiència una visió més general d'aquest, sigui bevent de testimonis, dades, contextualitzant, predint què es podria succeir en un futur proper, etc. El gènere interpretatiu, que no s'ha de confondre amb el d'opinió, es modela i pren diferents formes. És aquí on es troben el reportatge i la crònica.

Ambdós subgèneres presenten les característiques pròpies de tot gènere interpretatiu: d'una banda, els aspectes formals (l'estructura del titular no és necessàriament la de S+V+C, un estil literari i alhora narratiu que capti l'atenció del lector i l'extensió variable); de l'altra, els aspectes temàtics com ara evitar els judicis personals. Si bé és cert que tant el reportatge com la crònica són gèneres interpretatius, prenen diferents camins per poder aconseguir el seu fi.

• El reportatge explica un tema lligat al debat social aprofundint-hi i apropa al lector al lloc dels fets a partir de l'ús de testimonis, infogràfics i altres dades. Es caracteritza per la seva intemporalitat; és a dir, les qüestions que tracta són presents al debat social però no a l'agenda informativa. A més, no segueix cap estructura determinada. El reportatge satisfà les necessitats informatives que la notícia no cobreix, afirma Pilar Diezhandino a El quehacer informativo.

• La crònica parteix d'un fet noticiós necessàriament i aporta elements interpretatius: el contextualitza, el valora positivament o negativa, fa suggerències o recomanacions. Es caracteritza per la seva vinculació directa a l'actualitat, ja que tracta qüestions lligades a l'agenda informativa. A més, i donat aquest vincle, segueix l'ordre cronològic en la narració dels fets.

Llorenç Gomis afirma a Teoria dels gèneres periodístics que mentre "el reporter descobreix allò que li és aliè, el cronista parla del que és seu". I és així perquè el reporter tracta un tema des d'ulls curiosos i el cronista és un expert que es mou en un terreny que coneix. 

A continuació analitzem i comentem alguns exemples de reportatges i cròniques que pertanyen a diferents tipus de mitjans de comunicació per tal de poder visibilitzar de manera clara què és cada cosa.

____________________________________________________

REPORTATGES ESCRITS

Exemple 1: El ‘low cost’ i la caiguda del consum forcen els súpers catalans a reinventar-se

Miniatura del reportatge per a donar-ne una idea general

Es tracta d'un reportatge publicat el diumenge 19 d'octubre del 2014 per Dani Sánchez Ugar a l'Ara i tracta la qüestió que els supermercats catalans estan suportant la pressió de reinventar-se i buscar noves fórmules degut a dos factors: la caiguda del consum com a conseqüència de la crisi econòmica actual i l'èxit dels models low cost com ho és Mercadona. Cal afegir que, dins la classificació que Casals Carro fa a Periodismo y sentido de la realidad, pertany a la categoria de reportatge mostratiu, ja que exposa un problema des de diferents punts de vista i n'explica les causes que l'han provocat. Tot i això, també presenta característiques del reportatge interpretatiu: si ens fixem, analitza les causes que han provocat la reinvenció dels súpers catalans.

En primer lloc, el titular no és creatiu, sinó informatiu, ja que segueix l'estructura de subjecte, verb i complement, i a més no utilitza cap recurs literari per a captar l'atenció del lector des d'un primer moment. No obstant, el contingut és propi del reportatge: ús de l'estil personal, especialment al primer paràgraf; ús de diversos testimonis per contrastar informacions, com és el cas dels "responsables de les tres grans cadenes catalanes"; aportació de dades ("benefici d'1,8 milions d'euros") i gràfics visuals per a complementar la informació i mantenir el ritme de la història. Cal afegir també que el periodista introdueix el reportatge amb una contextualització que ocupa el primer i el segon paràgraf.

Hem triat aquest exemple principalment per la temàtica. És un tema interessant que potser passa desapercebut per no estar lligar a l'agenda informativa i no per això és menys important. A més, també permet veure que els titulars i subtítols no sempre són apel·latius.

Exemple 2: Barcelona, la ciutat de les barbes

Miniatura del reportatge per a donar-ne una idea general

Es tracta d'un reportatge publicat el dilluns 6 d'octubre del 2014 per Luis Benvenuty a La Vanguardia i estudia com està afectant el fenomen de portar barba a algunes perruqueries de Barcelona, les quals es veuen obligades a reinventar-se i llençar noves fórmules al seu públic. Si bé és cert que l'esmentat fenomen no és un fet susceptible de ser notícia, Benvenuty enfoca la reinvenció de les perruqueries barcelonines des d'aquesta perspectiva tan encertada, estudiant també els diferents tipus de barba que es poden trobar pels carrers de la ciutat comtal o introduint dades històriques. Pel que fa a la classificació de Casals Carro, es podria considerar un reportatge mostratiu; d'altra banda, també és un reportatge d'interès social segons la divisió que Álex Grijelmo fa a El estilo del periodista.

En aquest cas, el titular no segueix l'estructura de subjecte, verb i complement, sinó que és un titular apel·latiu: Barcelona, la ciutat de les barbes. A simple vista, es veu que és un reportatge, ja que ocupa tres pàgines de diari i adjunta més d'una fotografia, informació addicional (Sentiments al llarg de la història i Els tipus de barba més recomanables per a cada cara) i un gràfic amb diferents tipus de barbes. A més a més, el reporter beu de diversos testimonis, com ara en Vicenç Moretó o Carles Suñé, i utilitza un estil molt literari que capta l'atenció i convida al lector a seguir llegint. Per exemple: es va criar a la barberia que el seu pare va obrir al carrer Ferlandina, al barri del Raval, el 1959, entre navalles, 'Hazañas Bélicas', aromes de loció Floïd, exemplars de la revista 'Interviú'.

Hem triat aquest exemple perquè ens ha cridat l'atenció la gran proliferació de barberies a Barcelona i l'èxit que estan tenint únicament per modes com ara la de portar barba.

____________________________________________________

REPORTATGE RADIOFÒNIC

Vandellòs I: 25 anys. "La mobilització social"

L'exemple a analitzar és un reportatge que es va emetre el dijous 16 d'octubre de 2014 per mitjà de Catalunya Ràdio i fa un repàs al massiu moviment popular antinuclear que es va produir com a resultat de l'accident més important de la història nuclear espanyola. Es tracta d'un reportatge en què el periodista informa i descriu els fets, deixant en mans dels testimonis la interpretació: què va fallar?, per què?, com es va resoldre? Si el classifiquéssim, seria un reportatge explicatiu i mostratiu (exposa un problema alhora que l'analitza) d'interès noticiós i d'opinions (s'expliquen els fets i aquests són valorats pels testimonis).

En tractar-se d'un reportatge radiofònic, el periodista pot servir-se dels múltiples recursos que ofereix el mitjà, amb el fi de donar ritme a la narració: d'una banda, la inserció dels talls de veu de les persones entrevistades sense que el periodista hagi de narrar el que diuen, i de l'altra, l'ús de música de rerefons i altres efectes per ambientar l'oient en l'escenari dels fets de manera més òptima.

Hem escollit aquest exemple perquè encaixa en les característiques que Álex Grijelmo proposa a El estilo del periodismo. Per començar, desenvolupa un context informatiu: recrea una part d'un fet que en el seu moment va ser notícia (accident de Vandellós I), que no es va abastar per complet per manca d'informació. És aquí on es troba el "ganxo" del reportatge: explicar per mitjà de testimonis i de manera aprofundida què és el que va passar.

____________________________________________________

REPORTATGE TELEVISIU

Reportatge sobre l'accident de Vandellós I el 1989

És a partir del minut 14:15 que el Telenotícies Vespre emet el reportatge de cada diumenge, que té per voluntat aprofundir en un tema que ha estat d'actualitat o ha suscitat algun tipus d'interès al llarg de la setmana. Aquest concretament ha pretès rememorar el 25è aniversari de la fuita a la central nuclear tarragonina de Vandellós I. Respon al subtipus de reportatge mostratiu d'interès social, per la recopilació de diferents punts de vista, com els responsables de la central o bé la campanya del projecte antinuclear de Greenpeace, i la presentació d'un tema socialment controversiu que ja va mostrar-se en el passat i que no presenta cap novetat.

El reportatge presenta tots els elements de l'estructura proposada per Martínez Albertos a Curso general de redacción periodística: el desenvolupament del fet principal es mostra en la reconstrucció dels fets a partir d'un iconograma, el telenotícies del mateix dia contextualitza els fets, l'exposició de reaccions i interpretacions queda coberta per les entrevistes a responsables de la central i persones que varen viure-ho de primera mà (e.g., bombers), i finalment l'anàlisi valoratiu i la previsió d'expectatives, duta a terme pels responsables de la central i alguns especialistes.

Finalment, cal destacar com a recursos la presentació de l'iconograma a l'inici del reportatge que reconstrueix l'accident, un estil dinàmic afavorit per efectes audiovisuals i l'aportació del telenotícies del mateix 19 d'octubre de 2014, que es pot considerar una bona eina per captar l'atenció del públic.

____________________________________________________

CRÒNIQUES ESCRITES

Exemple 1: Mas-Junqueras, duel en tres actes

El següent exemple es tracta d’una crònica política que va publicar La Vanguardia el passat diumenge 19 d’octubre de 2014. En motiu de la ruptura del bloc sobiranista entre Artur Mas i Oriol Junqueras per sumar forces de cara el 9N, la periodista Isabel Garcia-Pagan va publicar aquesta peça amb el títol Mas-Junqueras, duel en tres actes.

Es pot concloure a primera vista que no es tracta d’una notícia estrictament informativa perquè no contempla l’estructura de subjecte, verb i complement al títol (tot i així, el subtítol sí que ho fa). A més, s’observa que la peça fa referència a un fet noticiós i això permet evidenciar que possiblement sigui una crònica. Al llarg del text no es fa ús de la piràmide invertida i tampoc s’avancen les 6W’s al lid, característiques pròpies d’aquest gènere. D’altra banda, es pot justificar que és una crònica i no cap article d’opinió perquè Garcia-Pagan no fa judicis de valors.

Cal dir que l’estil és totalment personal i lliure, i més encara quan el nom del redactor conté prou rellevància (la cronista és la subdirectora del diari). Finalment, i com és habitual en alguns mitjans escrits, abans de la firma del periodista s’indica que el text és una “crònica”.

Exemple 2: Màxima pressió sobre els dos líders polítics del procés

Mitjançant la mateixa fórmula que La Vanguardia, el diari ARA va publicar aquesta crònica també el diumenge 19 d’octubre de 2014. La peça, clarament amb voluntat d’interpretació, es divideix en dos per tractar a fons els principals protagonistes de la jornada: a l'esquerra, Mas; a la dreta, Junqueras. És evident que la crònica fa clara referència a un fet d’actualitat, però en cap moment mostra l’opinió dels periodistes.

Oriol March i Roger Tugas recullen a les seves cròniques aspectes propis del gènere com anècdotes o informació de context prou amplis com per no considerar-los en una simple notícia. També fan una exposició de reaccions i un anàlisi valoratiu i plantejament d’expectatives. La crònica, a doble pàgina, té prou impacte visual per les dues imatges (de Mas i Junqueras) que es mostren al centre. A més, un fet de maquetació poc comú que es contempla en aquest exemple és que, a banda d’un “paraigües” i d’un títol i un subtítol a cada banda, s’incorpora un primer títol més gran que ocupa les dues fulles.

Hem escollit aquests dos exemples perquè al seu dia va ser prou transcendent la ruptura del pacte entre Artur Mas i Oriol Junqueras com per analitzar els diferents camins que altres mitjans escrits van prendre per tractar aquell fet.

____________________________________________________

CRÒNICA RADIOFÒNICA
Signatura del decret de convocatòria del 9N

És a partir del minut 1:15 que l'informatiu 14/15 de RAC1 emet una crònica política el dissabte 14 de setembre de 2014. En aquest cas, es tracta la signatura del decret de convocatòria de la consulta del 9N per part d'Artur Mas. Com a crònica, narra seqüencialment uns fets d'estricta actualitat: el periodista inicia la crònica amb un resum d'allò essencial ("Artur Mas ha signat el decret de convocatòria") i a continuació explica què va passar aquell mateix matí. Al fet noticiós s'afegeix l'anàlisi i l'interpretació, de manera que el cronista permet crear una idea de l'ambient que es respirava al Palau de la Generalitat. Per exemple, la situació en què els consellers fotografien el decret permet imaginar la situació de distensió i alegria per part dels representants polítics presents a la sala.

El periodista sembla que segueix els consells d’Álex Grijelmo en donar molta importància als verbs, adjectius i adverbis per interpretar. Adjectius com ferm per definir el discurs del President permeten una millor visualització de la situació. El locutor fa el que Grijelmo defineix com "judicis de fets", que es poden demostrar objectivament., i no judicis de valors.

Són molt importants en aquest àudio els efectes de so (bàsicament les declaracions de polítics), que permeten escoltar veus diferents a les dels locutors. No tenen tant de pes, en canvi, els recursos literaris, tot i que l'estil dóna dinamisme a la narració.

____________________________________________________

CRÒNICA TELEVISIVA
L'altra cara de l'"Ara és l'hora": la veu de la ciutadania

Es tracta d'una crònica emesa pel canal català TV3 el 19 d'octubre de 2014 que té com a rerefons la concentració de manifestants a favor del 9N a Plaça Catalunya aquell mateix dia; per tant, que el punt de partida sigui un fet noticiós és el primer aspecte que confirma que és una crònica. Quant a les característiques, es tracta d’una crònica a peu de carrer centrada principalment en els manifestants, de manera que l’acte en si es troba en un segon pla. Aquests aspectes responen al subgènere de crònica d’ambient o ciutadana.

Els fets són narrats de manera cronològica: comença mostrant el públic en direcció a l'acte i es prossegueix amb les reaccions dels ciutadans durant la concentració a la plaça. A més, la selecció específica de certes intervencions de persones presents aporta la càrrega valorativa de la que parla Martínez Albertos a Curso general de redacción periodística. El més destacable d'aquesta crònica és que hi ha molt poca intervenció per part del mitjà: el fet es narra a partir de les paraules extretes d’entrevistes a peu de carrer de participants a la concentració i una breu aparició per mitjà d’un stand-up d’un reporter a peu de carrer.

Hem escollit aquest exemple perquè el fet que les imatges es mostrin des d'un terme molt proper al públic fa que la càmera sigui un ciutadà més, i això aporta proximitat al públic.


__________

Daniel Cortés
Iván Olmos
Albert Prat
David Riol