Consell de la Informació

Qui més qui menys s'ha qüestionat alguna vegada si la informació que té al davant respecta algun principi ètic. Les raons que ho susciten poden ser molt variades: des de la violació dels drets d'imatge fins l'atemptat contra minories ètniques, tot passant pel vici informatiu efectuat per algunes empreses amb afany de lucre. En aquest sentit, i en paraules de Salvador Alsius, els codis deontològics representen 'fotografies prou precises d'allò que es considera que hauria de ser la línia de conductes correctes'; és a dir, 'apareixen com la via més clara per inferir una ètica general de la comunicació'. En contemplen quatre principis bàsics: veracitat, justícia, llibertat i responsabilitat. Així doncs, tot codi deontològic suposa una eina per a posar remei a qualsevol qüestió ètica que pugui presentar una determinada actuació mediàtica.

Al darrer seminari vam simular un Consell de la Informació que havia d'escollir i jutjar algunes informacions que presentaven una vulneració del principi de justícia, que inclouria subprincipis com la imparcialitat, el tractament de grups socials desfavorits o la presumpció d'innocència. A més, havíem d'adreçar-nos, per mitjà d'una carta, a un dels mitjans difusors, presentant els fets qüestionables a nivell ètic i fer-los una sèrie de recomanacions. Així doncs, la carta que hem redactat la dirigim al defensor de l'espectador de TVE, per haver difós un reportatge sobre la querella a alguns líders catalans.

                                                 -----------------------------------

A la atención del defensor del Espectador de TVE,

El programa Informe Semanal emitido el pasado sábado día 22 de noviembre en La 1 de TVE abordaba la información de la querella al Presidente de la Generalitat Artur Mas, a la vicepresidenta Joana Ortega y a la Consellera d’Educació Irene Rigau. Además, se añadían valoraciones de los hechos por parte de una selección de expertos muy poco plural.

El reportaje comenzaba con una enumeración de los delitos por los que la Fiscalía se ha querellado contra los dirigentes catalanes. Por la manera en que se explica, parece que ya hayan sido imputados o, incluso, condenados.

A continuación, se procedía a una ronda de valoraciones del acto participativo del día 9 de noviembre en Cataluña y el Proceso Independentista en general con cuatro intervenciones, todas contrarias al proceso. Además, solamente una de ellas la realizaba un catalán: Arcadi Espada.

Seguidamente, se explicaba la propuesta de reforma constitucional del PSOE para dar cabida a las aspiraciones catalanistas. No podemos ver a nadie opinando a favor de esta propuesta, pues siempre lo hacen en contra.

Posteriormente, se realizaba una encuesta a pie de calle “para conocer la opinión de los ciudadanos acerca del problema catalán”: solo una persona se muestra a favor de que los catalanes voten.

Para finalizar, se explica que “Mariano Rajoy irá a Barcelona el fin de semana para defender los intereses de todos los catalanes”. Esta frase, la música de fondo y las imágenes a cámara lenta de ciudadanos catalanes andando dan a entender de forma muy poco precisa e imparcial que el Presidente del Gobierno viajará a Barcelona para salvar a los catalanes.

Con esta breve descripción, podemos asegurar que el programa vulnera claramente el principio de justicia, según el código deontológico del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Además, el punto de vista planteado durante los siete minutos de video es generalmente parcial con una única posición ideológica. Cabe decir que solo aparece una persona que decante su opinión a favor de la consulta y entre las voces expertas no hay ninguna que la defienda.

Si bien debemos ser realistas y afirmar que la voz en off del video mantiene la presunción de inocencia sin prejuzgar a los cargos de la Generalitat de Catalunya, los testimonios que aparecen dibujan claramente una opinión decantada hacia un “no rotundo”.

Para finalizar, debemos resaltar que se hace un juicio paralelo; es decir, todos los entrevistados dan por hecha una actuación de la justicia aún no pronunciada por el propio magistrado (en el momento de la emisión del reportaje).

Viendo el reportaje y teniendo en cuenta lo ya expuesto, hemos creído conveniente presentar alternativas a la manera de enfocar el tema.

Teniendo en cuenta que RTVE es un medio de abaste nacional público creemos que deberían dar una importancia proporcional a las dos partes en un asunto que divide a la población española. De este modo tanto en las preguntas a expertos como en las intervenciones de los ciudadanos debería haber, sino el mismo, un número similar de opiniones de cada bando. Se trata de un tema ético dentro de la profesión periodística, se debe dar la misma importancia a una manera de ver las cosas que a otra y el periodista no puede posicionarse en ninguna de las dos.

Otra recomendación que nos parece apropiada remarcar es la de modificar la música de fondo y algunas imágenes que generan un ambiente tétrico. La situación que trata este Informe Semanal es la denuncia de la fiscalía del estado por la consulta, pero a nuestro parecer es un asunto de división de opiniones en la población española y que no es adecuado tratarlo como un crimen, pues la música y el enfoque que da el reportaje son propios de uno.

Además, también consideramos conveniente mejorar el trato de la presunción de inocencia, dotándolo de prudencia y escrupulosidad. De este modo, se evitará revelar opiniones  erróneas, relativas a causas o procesos penales.

Expuesto todo y presentadas nuestras correcciones y esperamos que nuestras observaciones sean de utilidad y restamos a la espera de su valoración.

Esperamos su respuesta,

Consell de la Informació de Catalunya

___________

Daniel Cortés
Iván Olmos
Albert Prat
David Riol

D'aquí 10 anys em veig...

David Riol

El periodisme està en una fase d’adaptació per tots els canvis que s’han presentat en l’àmbit tecnològic. El futur, per tant, és molt incert però puc arribar a imaginar que hi haurà mitjans que sabran adaptar-se i prosperar a la transició. Partint d’aquesta base, m’agradaria treballar en la secció d’esports d’un mitjà multiplataforma en el qual hi hagués una redacció combinada per als diferents suports; d’aquesta manera, poder combinar la tasca de redacció digital i per a premsa amb una tasca de creació de textos per a ser narrats. Fora d’aquesta idea, la realitat es presenta més complicada i em veig treballant per a un gabinet de premsa en una empresa privada o d’autònom treballant en un blog relacionat amb el món de l’esport.

Iván Olmos

És cert que la revolució digital amenaça i a la vegada afavoreix el periodisme, que el futur immediat d'un graduat en Periodisme no és gaire encoratjador. Tot això, ha de prevaldre l'optimisme i sempre tenir visió de futur, per molt borrosa que sigui. Certament, pensar què serà l'Iván del 2024 és difícil, però les meves ambicions poden ajudar a fer-me una idea. Així doncs, m'imagino treballant en una redacció a l'estranger o bé en una emissora local, fent fotoperiodisme, o bé essent emprenedor i creant la meva pròpia startup. M'agraden moltes sortides i crec que el grau que he triat em brindarà l'oportunitat (sigui a curt, mitjà o llarg termini) de complir amb els meus desitjos. Òbviament, no destrio treballar al National Geographic (encara que tothom sap que és molt difícil accedir-hi). En definitiva, ser periodista i estimar el que faig és la meva gran fita.

Albert Prat

La situació de canvi que està patint –i que es pronostica que patirà- el sector de la comunicació dificulta fer un plantejament fonamentat de quin serà el meu camí de cara un futur proper. Les noves tecnologies i la crisi dels mitjans poden fer desaparèixer les que actualment són les professions per excel·lència. Tot i això, partint de la base tal com s’entén el periodisme avui en dia, un dels meus objectius seria treballar per un mitjà audiovisual en el departament de política, un àmbit que pot semblar molt llaminer especialment en els moments que estem vivint. Malgrat tot, hem de ser conscients del context de crisi que afecta les empreses del sector. Cal ser realista i fer un cop d’ull a les estadístiques: les dades apunten que cada vegada més els gabinets de comunicació van en augment, i que probablement em toqui prendre’n part. Veurem si és cert.

Dani Cortés

El Dani Cortés de novembre de 2024 farà dos mesos que haurà començat a treballar a un programa de ràdio. (Si cal ser més concret el programa s'emetrà cada tarda. Dir que serà a Catalunya Ràdio potser és ser massa agosarat, però per desitjar que no quedi). Estarà participant en un projecte que l'il·lusionarà i que es creurà. Aprendrà cada dia i estarà compromès amb les necessitats dels oients. Per acabar d'arrodonir-ho, treballarà a un mitjà públic de qualitat en el qual la ciutadania confiarà i que haurà aconseguit, per fi, una independència absoluta dels polítics i dels empresaris.

A diferència de molts dels meus companys, considero que el meu objectiu és possible. Segurament sóc massa optimista, però és el que em toca ser en aquests moments. El joc acaba de començar i és d'hora per rendir-se.

La pitjor època per als mitjans, la millor per al periodisme

Actualment, i sobretot des de l'arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el periodisme s'ha endinsat en una etapa totalment diferent a qualsevol altra. Aquest nou escenari presenta una gran amenaça per al periodisme convencional que coneixem, ja que han aparegut mètodes de competència que fins ara no havien estat possibles. Tots aquests obstacles han sorgit a partir de l'aparició d'Internet, una eina que ofereix un ampli ventall d'oportunitats per a tothom. Els principals problemes per als mitjans són la capacitat de no-professionals de la informació de fer periodisme a baix cost i la possibilitat d'anunciants de publicitar-se a la xarxa a un cost inferior i dirigint-se a un ampli públic. Això ha generat, d'una banda, una competència enorme amb periodisme a cost zero per al públic o mitjans especialitzats de qualitat; de l'altra, pèrdua de publicitat i, per tant, de fonts d'ingressos. Aquestes amenaces són prou fortes com per haver generat una gran decadència progressiva en els mitjans en els darrers anys, l'efecte de la qual tendeix a continuar. 

No obstant, les empreses hauran de desenvolupar un canvi porporcional a la transformació que ha patit el nou panorama periodístic, si és que volen sobreviure. És cert que Internet ha marcat un abans i un després en el nou ecosistema de les notícies, però s'ha de saber aprofitar i reconvertir les amenaces en oportunitats. En primer lloc, s'ha de vetllar per potenciar la participació ciutadana, innovadora per la seva velocitat, escala i influència i que ha deixat de banda la passivitat. Gràcies a allò que coneixem com "la nova dieta mediàtica", els ciutadans poden transportar el mitjà a la realitat més propera, oferir una pluralitat de punts de vista a la informació i proporcionar bon material (fotografies, vídeos, etc.). Per això, creiem que seria adient fer una bona gestió de les xarxes socials i crear aplicacions que possibilitin aquesta integració en el món periodístic. En segon, cal apamar el perfil del periodista universal: un professional amb coneixements en programació i en bases de dades i, a més, especialitzat en una disciplina extra-periodística (per exemple, economia o política). En tercer i darrer lloc, davant la restricció de llibertat que exerceixen la majoria de les institucions sobre periodistes, creiem que una bona alternativa seria la creació de startups, ja que tenen cost baix i un alt poder de difusió, proporcionant més independència i més poder de decisió al professional. Tot i això cal fer-ho amb immediatesa, veracitat i eficàcia, tot vetllant per un periodisme de qualitat.

Tal i com va dir Vicent Partal, "tot i les dificultats, ara no és el moment per a conformismes ni covardies. Ser un inconformista és molt important. Tot és possible. Només compten les idees. Si teniu idees i passió, podeu competir tranquil·lament." Per tant, remodelem el periodisme, fem-lo nostre, cuidem-lo. Siguem creatius. Siguem periodistes, però no uns periodistes qualssevol. Siguem els primers periodistes universals.

__________
Dani Cortés
Iván Olmos
Albert Prat
David Riol

Los elementos del Periodismo

El llibre "Los elementos del Periodismo" (Kovach i Rosenstiel), proposa els deu elements que han de regir la pràctica periodística, d'entre els quals ens agradaria destacar-ne tres:

La primera obligació del periodisme és la veritat. Les notícies són el material que utilitzen els ciutadans per informar-se i reflexionar sobre el món que els envolta, i han de ser útils i fiables per donar garantia de seguretat als ciutadans. Per tal que ho siguin, han de reflectir la més absoluta veritat (en cas que hi hagi més d'un punt de vista sobre un fet, hauran de mostrar-se tots i cadascun d'ells).

Els periodistes han de mantenir la seva independència. Els autors descarten la possibilitat que un periodista sigui completament objectiu, ja que es tracta d'un subjecte amb la seva pròpia visió del món. Ara bé, en informar s'ha de ser completament independent; és a dir, els periodistes no han d'estar condicionats per grups polítics, lobbies o empreses patrocinadores.

Els periodistes han de ser transparents. En aquest sentit, Kovach i Rosenstiel proposen que els periodistes revelin les seves fonts i mètodes sempre que els sigui possible. Hi estem d'acord perquè dóna molta més credibilitat a la seva feina, tal com fa l'anterior element.

Actualment hi ha elements que el periodisme tracta d’adoptar però també n’hi ha d’altres que no es compleixen. La veritat és un dels elements que més es tracta de respectar, tot i que hi ha notícies que s'acaba demostrant a posteriori que són falses i això és sovint conseqüència d’una tasca de verificació poc eficaç. L’altre element potenciat, sobretot amb l'arribada d’Internet, és la creació d’un fòrum públic: una via per donar lloc a la crítica i el comentari i permetre al públic formar part de la tasca informativa i ser jutge d’aquesta. L’altra cara de la moneda ve donada per la imparcialitat i la independència, tant per la presència d’empreses que influeixen econòmicament al mitjà com la pròpia visió social i política del periodista.

Per tot això, és necessari fer constar quins són aquells principis que caldria reforçar. D'una banda, cal replantejar el paper que juguen els patrocinadors. Un mitjà de comunicació no pot deixar de publicar una notícia sobre un fet negatiu d’una gran empresa simplement perquè aquesta en sigui un important inversor. Si bé som conscients que la tasca de diferenciar els aspectes periodístics dels econòmics és realment difícil, els redactors hi juguen un paper molt important: són els que han de considerar si el tema en qüestió és prou rellevant i han de fer prevaldre el seu criteri per damunt dels interessos dels seus caps. Per tant, podem assegurar que cal vetllar per una major independència a nivell periodístic i la consegüent desvinculació dels redactors respecte els interessos econòmics.

De l'altra, també considerem que un altre dels elements que s’ha de reforçar per millorar la valoració social del periodisme és la responsabilitat dels ciutadans. Ells han de jugar un paper més important en el món de la informació. Tenim clar que és molt complex i que caldran molts esforços per aconseguir que sigui quelcom que ens enforteixi i que no ens debiliti. És per això que ens agradaria concloure aquesta entrada amb la reflexió que els qui estem cridats a treballar en tots aquests aspectes som nosaltres, la nova generació de periodistes que sortirem de la universitat d'aquí a uns anys. Ara és el moment de ser optimistes i de creure que no hi ha res impossible de canviar.

________

Daniel Cortés

Iván Olmos

Albert Prat

David Riol