Per
a definir el periodisme actual, és necessari fer referència a les innovacions
que s'estan donant en les noves tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) i a les aplicacions web, ja que estan revolucionant el panorama
periodístic i, de la mateixa manera, el llenguatge que utilitzen els
periodistes, que fins no fa gaire creien que l'única manera per a informar era
el diari i, més endavant,la ràdio o la televisiô. L'aparició de
la xarxa microblogging Twitter o bé d'aplicacions que reuneixen
informació de diversos mitjans (com és el cas de Feedly) són algunes de les
darreres sacsejades al món periodístic. La seva arribada no ha fet res més que
confirmar que, per a definir què és
el periodisme actual, hem de parlar de la
instantaneïtat, la pluralitat o diversitat de veus i l'ús de suports visuals i
sonors cada cop més optimitzats i integrats en la notícia (allò que es coneix
com a llenguatge múltiple). Tot això sense desvirtuar l'essència del periodisme: capacitat d'anàlisi,
veracitat, independència, correcció i compromís.
D'altra banda, s'ha
reconegut que el periodisme forma part de la nostra vida quotidiana, que juga
un paper important en la societat. Però, com?
El periodisme té unes funcions destinades a satisfer les necessitats que
permeten als membres de la societat ser lliures i autogovernar-se: informar,
explicar, guiar i divertir. Així, la tasca periodística permet al ciutadà rebre
informació de la situació actual del seu entorn, assolir nous coneixements,
entretenir-se i guiar-se dins la polis. Fora d’aquests papers principals
de definició teòrica, el periodisme té moltes altres utilitats secundàries però
no per això menys importants. Dins d’aquestes, cal dir que són molts els camps
on el periodisme pot entrar, més ara amb les noves tecnologies: per això estem
parlant d’incomptables funcions variades. Alguns exemples clars són, en primer
lloc, a nivell històric, el retrat que el periodisme dóna de la societat del
moment; i en segon, a nivell d’opinió, les diferents fonts que permeten que
cadascú se'n forgi la seva pròpia i que aquesta pugui ésser expressada a través
dels mitjans.
En els
darrers anys, el periodisme ha esdevingut una eina a l’abast de tothom, o
almenys això sembla ser el que tothom creu. L’ús de les xarxes socials ha
suposat una font –o cascada- d’informació en moltes ocasions, sense rigor ni
fiabilitat. És per aquest motiu, i més en el context actual en el qual tothom
es veu capaç de fer periodisme, que calen persones formades i especialitzades
en el món de la informació. Els mitjans de comunicació que treballen amb
severitat són necessaris per actuar com a barrera protectora i de contrast de
l’abraonament de notícies, certes i falses, que està rebent cada segon la
societat. La formació d’un bon periodista converteix la seva paraula en real,
verídica i fiable. I aquests són els ingredients principals que calen en el
periodisme actual. Per tant, es pot extreure per què hem escollit estudiar aquest grau: per motius vocacionals, per
emetre i forjar nous valors i judicis morals en la societat (i així contribuir
al discerniment de la bona informació, descartant-ne la que ho pretén ser) o bé
per a dotar el periodisme d'un aire fresc i innovador, a més del model ètic que requereix.
Dani Cortés, Ivan Olmos, Albert Prat i David Riol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada