David Riol
El periodisme està en una
fase d’adaptació per tots els canvis que s’han presentat en l’àmbit tecnològic.
El futur, per tant, és molt incert però puc arribar a imaginar que hi haurà
mitjans que sabran adaptar-se i prosperar a la transició. Partint d’aquesta
base, m’agradaria treballar en la secció d’esports d’un mitjà
multiplataforma en el qual hi hagués una redacció combinada per als
diferents suports; d’aquesta manera, poder combinar la
tasca de redacció digital i per a premsa amb una tasca de creació de textos per
a ser narrats. Fora d’aquesta idea, la realitat es presenta més complicada i em
veig treballant per a un gabinet de premsa en una empresa privada o d’autònom
treballant en un blog relacionat amb el món de l’esport.
Iván Olmos
És cert que la revolució
digital amenaça i a la vegada afavoreix el periodisme, que el futur immediat
d'un graduat en Periodisme no és gaire encoratjador. Tot això, ha de prevaldre
l'optimisme i sempre tenir visió de futur, per molt borrosa que sigui.
Certament, pensar què serà l'Iván del 2024 és difícil, però les meves ambicions
poden ajudar a fer-me una idea. Així doncs, m'imagino treballant en una
redacció a l'estranger o bé en una emissora local, fent fotoperiodisme, o bé
essent emprenedor i creant la meva pròpia startup. M'agraden moltes
sortides i crec que el grau que he triat em brindarà l'oportunitat (sigui a
curt, mitjà o llarg termini) de complir amb els meus desitjos. Òbviament, no
destrio treballar al National Geographic (encara que tothom sap que és molt
difícil accedir-hi). En definitiva, ser periodista i estimar el que faig és la
meva gran fita.
Albert Prat
La situació de canvi que
està patint –i que es pronostica que patirà- el sector de la comunicació
dificulta fer un plantejament fonamentat de quin serà el meu camí de cara un
futur proper. Les noves tecnologies i la crisi dels mitjans poden fer
desaparèixer les que actualment són les professions per excel·lència. Tot i
això, partint de la base tal com s’entén el periodisme avui en dia, un dels
meus objectius seria treballar per un mitjà audiovisual en el departament de
política, un àmbit que pot semblar molt llaminer especialment en els moments
que estem vivint. Malgrat tot, hem de ser conscients del context de crisi
que afecta les empreses del sector. Cal ser realista i fer un cop d’ull a les
estadístiques: les dades apunten que cada vegada més els gabinets de comunicació
van en augment, i que probablement em toqui prendre’n part. Veurem si és cert.
Dani Cortés
El Dani Cortés de novembre
de 2024 farà dos mesos que haurà començat a treballar a un programa de ràdio. (Si
cal ser més concret el programa s'emetrà cada tarda. Dir que serà a Catalunya
Ràdio potser és ser massa agosarat, però per desitjar que no quedi). Estarà
participant en un projecte que l'il·lusionarà i que es creurà. Aprendrà cada
dia i estarà compromès amb les necessitats dels oients. Per acabar d'arrodonir-ho,
treballarà a un mitjà públic de qualitat en el qual la ciutadania confiarà i
que haurà aconseguit, per fi, una independència absoluta dels polítics i dels
empresaris.
A diferència de molts dels
meus companys, considero que el meu objectiu és possible. Segurament sóc massa
optimista, però és el que em toca ser en aquests moments. El joc acaba de
començar i és d'hora per rendir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada