Los elementos del Periodismo

El llibre "Los elementos del Periodismo" (Kovach i Rosenstiel), proposa els deu elements que han de regir la pràctica periodística, d'entre els quals ens agradaria destacar-ne tres:

La primera obligació del periodisme és la veritat. Les notícies són el material que utilitzen els ciutadans per informar-se i reflexionar sobre el món que els envolta, i han de ser útils i fiables per donar garantia de seguretat als ciutadans. Per tal que ho siguin, han de reflectir la més absoluta veritat (en cas que hi hagi més d'un punt de vista sobre un fet, hauran de mostrar-se tots i cadascun d'ells).

Els periodistes han de mantenir la seva independència. Els autors descarten la possibilitat que un periodista sigui completament objectiu, ja que es tracta d'un subjecte amb la seva pròpia visió del món. Ara bé, en informar s'ha de ser completament independent; és a dir, els periodistes no han d'estar condicionats per grups polítics, lobbies o empreses patrocinadores.

Els periodistes han de ser transparents. En aquest sentit, Kovach i Rosenstiel proposen que els periodistes revelin les seves fonts i mètodes sempre que els sigui possible. Hi estem d'acord perquè dóna molta més credibilitat a la seva feina, tal com fa l'anterior element.

Actualment hi ha elements que el periodisme tracta d’adoptar però també n’hi ha d’altres que no es compleixen. La veritat és un dels elements que més es tracta de respectar, tot i que hi ha notícies que s'acaba demostrant a posteriori que són falses i això és sovint conseqüència d’una tasca de verificació poc eficaç. L’altre element potenciat, sobretot amb l'arribada d’Internet, és la creació d’un fòrum públic: una via per donar lloc a la crítica i el comentari i permetre al públic formar part de la tasca informativa i ser jutge d’aquesta. L’altra cara de la moneda ve donada per la imparcialitat i la independència, tant per la presència d’empreses que influeixen econòmicament al mitjà com la pròpia visió social i política del periodista.

Per tot això, és necessari fer constar quins són aquells principis que caldria reforçar. D'una banda, cal replantejar el paper que juguen els patrocinadors. Un mitjà de comunicació no pot deixar de publicar una notícia sobre un fet negatiu d’una gran empresa simplement perquè aquesta en sigui un important inversor. Si bé som conscients que la tasca de diferenciar els aspectes periodístics dels econòmics és realment difícil, els redactors hi juguen un paper molt important: són els que han de considerar si el tema en qüestió és prou rellevant i han de fer prevaldre el seu criteri per damunt dels interessos dels seus caps. Per tant, podem assegurar que cal vetllar per una major independència a nivell periodístic i la consegüent desvinculació dels redactors respecte els interessos econòmics.

De l'altra, també considerem que un altre dels elements que s’ha de reforçar per millorar la valoració social del periodisme és la responsabilitat dels ciutadans. Ells han de jugar un paper més important en el món de la informació. Tenim clar que és molt complex i que caldran molts esforços per aconseguir que sigui quelcom que ens enforteixi i que no ens debiliti. És per això que ens agradaria concloure aquesta entrada amb la reflexió que els qui estem cridats a treballar en tots aquests aspectes som nosaltres, la nova generació de periodistes que sortirem de la universitat d'aquí a uns anys. Ara és el moment de ser optimistes i de creure que no hi ha res impossible de canviar.

________

Daniel Cortés

Iván Olmos

Albert Prat

David Riol